Search results for "crítica literària"
showing 10 items of 12 documents
República literaria
Sig. [calderó]-2[calderó]8, 3[calderó]4, A-L8. - Inclou: Oracion de D. Gregorio Mayans i Siscar en alabanza de las obras de Don Diego Saavedra Fajardo Alguna capital grav. xil Antep. - Reclams
La subversión de conciencia en Rosario Castellanos: un acercamiento didáctico a «Lección de cocina»
2017
'Lección de cocina', de Rosario Castellanos, se construye en forma de fluir de conciencia de una recién casada mientras asa dos filetes. El discurso se entremezcla con sus propias experiencias culturales, conyugales y con el ardor de las quemaduras solares sufridas en la luna de miel. Los pensamientos se subvierten en consonancia con el propio proceso de cocción de los alimentos, que también van quemándose por su inexperiencia culinaria. Se estructura como respuesta un entretejido simbólico: carne asada como correlato de la propia carne, del coito y de la acción literaria, especialmente en lo que afectan a la identidad de la mujer. Esta triple caracterización sustenta las pautas que propone…
Ferran de Pol i la cavalleresca catalana. Notes sobre un text inèdit
1998
En el procés de formació intel.lectual i literària de Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995), la literatura clàssica i la literatura catalana medieval ocupa un lloc important. Ferran tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col.laborà en revistes i diaris locals, tasca periodística que ja no abandonaria mai. Escriu a la revistes arenyenques Oreig (1932) i Salobre (1935). Les seues col.laboracions són ressenyes, proses i alguna escadussera traducció.
El espacio de la LIJ en el sistema literario
2015
El estatus de la literatura infantil y juvenil (LIJ) dentro del sistema literario ha generado debates de todo tipo: desde quien consideraba que no existía tal cosa y que debía integrarse en la literatura en general, hasta quien preconizaba un espacio propio, incluso desde el punto de vista crítico. En este debate se hace necesario acudir a teorías más amplias para poder concretar cuál es la relación de la LIJ con el sistema literario general. Sin duda, las aplicaciones que más han ayudado a delimitar esta relación son la teoría del campo literario de Pierre Bourdieu y la de los polisistemas de Itamar Even-Zohar, que si bien se nombran generalmente en los estudios de LIJ para legitimar su ca…
Humanism and criticism in T. S. Eliot and Carles Riba
2021
T. S. Eliot i Carles Riba són dos autors amb moltes similituds: tots dos van viure aproximadament durant la mateixa època (la primera meitat del segle XX), tots dos van destacar com a poetes i com a crítics, i tots dos van escriure sobre temes literaris semblants, com, per exemple, l’humanisme, i sobre diversos autors de la literatura europea, com Dante, Goethe i Baudelaire. Però les seves diferents circumstàncies biogràfiques i els diferents contextos literaris, socials i polítics van condicionar la seva concepció de l’humanisme i la seva interpretació d’alguns dels principals escriptors de la cultura occidental. L’objectiu d’aquest article és fer un exercici de literatura comparada per …
Introducció al monogràfic «Les veus de l’alteritat»
2018
Introducció al monogràfic «Les veus de l’alteritat», del número 65 (tardor 2018) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
Poetes catalanes i poetes angleses als anys d'entreguerres. A propòsit d'una antologia ja feta i una per fer
2015
L’objectiu principal d’aquest article és estudiar la poesia femenina catalana del període d’entreguerres aplicant dues metodologies: d’una banda, la literatura comparada, tot relacionant les escriptores catalanes amb les escriptores angleses del mateix període; i de l’altra banda, la crítica feminista, utilitzant alguns dels seus paradigmes. L’altre gran objectiu és reivindicar la qualitat d’algunes d’aquestes autores, com ara Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà i Cèlia Viñas, i també posar de manifest la importància que haurien de tenir en la història literària catalana contemporània.
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educaci…
2013
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes durant el franquisme: una perspectiva des de l'Educació Literària sorgeix de la necessitat de recuperar obres i autores valencianes i un afany per reconciliar-se amb elles. Encara que no ho semble, o que semble una obvietat, d'escriptores valencianes n'hi ha hagut, al llarg de la història, i si ara mateix no funcionen com a referents literaris col·lectius és perquè se'ls ha negat la possibilitat de ser reconegudes com a part integrant del patrimoni cultural valencià, ja que, com afirma Lluís Alpera (2004:37) l'estudi del llegat literari femení al País Valencià: ¿és un dels temes que reclame…
Agenda y Cuaderno de Nueva York: La paradoja entre la identidad íntima y la máscara múltiple
2012
José Hierro es recordado en la historia de la literatura española por la poetización en sus obras de posguerra de un claro yo autoral, que cobra sentido casi siempre en cuanto englobado en el nosotros de una generación concreta y real: los textos hierrianos dan la impresión de estar hablando siempre en clave personal, si bien las confesiones se quedan muchas veces en el ámbito de lo público, raras veces sumergiéndose en la introspección de lo íntimo, esfera que, como es sabido, el poeta solía respetar con abundante prudencia en todos los aspectos de su vida. Todo ello se construye con las oportunas marcas de realismo o realemas, que conducen al lector en la pista de una lectura más o menos …
«Herois» i escriptors als articles de Gabriel Alomar al diari «El Día» (1921-1931)
2012
Gabriel Alomar va publicar nombrosos articles al periòdic El Día. Alguns d’aquests escrits parlaven sobre obres literàries i sobre escriptors catalans, espanyols i europeus (Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joan Alcover; Cervantes, Fray Luis de León, Moratín, Ramón Pérez de Ayala, Vicente Blasco Ibáñez; Ibsen, Anatole France, Gide, Voltaire, Mistral, Renan, Tolstoi...). Alomar no pretén emetre judicis estètics amb la finalitat d’orientar l’escriptor i el públic, sinó analitzar determinades idees o conceptes, per la qual cosa també comenta llibres d’història i assaigs. A partir de les seves opinions, que sobretot se centren en aspectes ideològics, es pot deduir que segueix …